Arxiu de l'autor: vergonyes

     — …i quan això passarà l’Àngela prendrà els seus trastets i se n’anirà.     Això deia la mare, que li deien Àngela el pare i la iaia i totes les tietes i els oncles. I tot just acabat de … Continua llegint →

Era joveníssim i m’anguniejaven moltes més coses que no pas ara. Quan a la fi vaig trobar una noia encara em vaig espatllar més. Els vespres tornava a casa pàl·lid, desganat i callat havent passat la tarda amb la Carme. … Continua llegint →

En algun lloc haig de dir la veritat. No suporto tenir cap mena d’intimitat, cap mena d’amistat, amb una dona lletja. Els únics homes que conec que en són capaços no els agrada cap dona. Mai no he pogut tenir … Continua llegint →

Ara del món només m’agrades tu. I de tu només desitjo tenir-te nua al llit. Només puc pensar en això: en tu i a tenir-te nua i tenir-te tant que no en sabria què fer. Aquest somni de felicitat és … Continua llegint →

Jo en tenia disset i tu en tenies un més. Quina gràcia em feia que fossis major i encara més que jo fos menor. De llavors ençà sóc aquest pervertit. La vida fa tombs, roda el món i he tornat … Continua llegint →

“La vida és molt més seriosaque no pas sembla en la superfície. La vida és terriblement seriosa.” (Ludwig Wittgenstein) No puc dir que et trobo a faltar. Seria tan estúpid com dir que no t’estimo. Ja no et diré més … Continua llegint →

el manel i la margarida eren una parella —com es diu ara— d’invidents bonafès. la margarida era cagadubtes, o tenia poca autoestima, o una depressió, o, senzillament, va deixar d’agradar-li la veu un pèl estrident del manel i la seva … Continua llegint →

Vas voler que passéssim un cap de setmana a Portbou i vas reservar aquella habitació d’hotel: només una nit, arribaríem al migdia i l’endemà abans de les onze l’havíem de deixar lliure. No me’n vas dir res, vaig fer veure … Continua llegint →

Després de tornar-nos a separar, i ara per sempre, van començar aquells mesos tan estranys. I el record que me’n queda també és estrany, com si no hagués viscut aquells mesos. Vaig quedar-me ben sol, sol com un mussol que … Continua llegint →

No sóc capaç de veure ningú en tot lo dia. No surto de casa, no m’alimento de gaire més que de tabac, dormo a deshores i també a les hores. Tot això no té cap mena d’importància. Ja hi sou … Continua llegint →