Ara del món només m’agrades tu. I de tu només desitjo tenir-te nua al llit. Només puc pensar en això: en tu i a tenir-te nua i tenir-te tant que no en sabria què fer. Aquest somni de felicitat és l’únic que tinc.
Em passo els dies i les nits despullant-te. No m’adormo i quan m’adormo ho faig amb un gust teu de pell ben concret. L’endemà a la feina quan et trobo t’envermelleixes, perquè em torno despullada de tu, homenot perdut i furiós per culpa teva. T’envermelleixes, i rius de les coses enormement estúpides que dic per fer-te riure, i fas aquell gest d’acotar el cap, rient, rient, i mirant-me, i aquell és l’únic moment que no et despullo. Perquè em mires amb confiança d’amant, d’esposa bona i antiga.
Massa problemes m’haurien de preocupar i tot just visc per ser a prop del teu cul i per guaitar la corba infinita del teu ventre. No sé pas si mai et tindré. Però convertir-me en aquesta bèstia ha sigut la primera cosa bona que m’ha passat en molt de temps.[@more@]
Benvolguda, aquesta pàgina es diu Les Vergonyes. No es diu Les Nobleses. No cal que hi vinguis per fer escarafalls. Que la Mare de Déu de Montserrat et conservi la salut i el fàstic per molts anys.