que no pas sembla en la superfície. La vida és terriblement seriosa.” (Ludwig Wittgenstein)
No puc dir que et trobo a faltar. Seria tan estúpid com dir que no t’estimo. Ja no et diré més que t’estimo.
El nostre amor ha sigut una mentida seriosíssima i dolorosa. Aquesta era la mentida que em calia aquesta vegada per deseixir-me de totes les altres mentides.
Ara ho sé: l’amor no és la mentida que n’he fet. L’amor ja serà.
Perquè recordo com n’he estat de perdut. Totes les estrelles han patit la meva nit llarga, que no s’ha acabat pas. Però ara sé que el meu dolor té un concert d’estrelles, que no sóc fet perquè les coses hi acabin, que tot ressona i s’acorda i que tot just en sóc un acord més. Tot això sóc, perquè he sigut, perquè m’he equivocat, perquè recordo, perquè calia.
Ja no em cals. Ara veus que tot ha sigut ben de debò?[@more@]
