Jo en tenia disset i tu en tenies un més. Quina gràcia em feia que fossis major i encara més que jo fos menor. De llavors ençà sóc aquest pervertit.
La vida fa tombs, roda el món i he tornat al Born. Cada vegada que he entrat al lavabo del Xampanyet m’he recordat de tu sense gens d’enyor. Cada vegada que hi he entrat t’he recordat com un deure, perquè tot record és un vici i jo sóc viciós, però no pas prou per oblidar-me de qui m’esperava a la taula. No he tornat a entrar en aquest lavabo sense que m’esperés molt algú a la taula. I ara tot just hi penso per primer cop.
Vam patir els calvaris de les verges. Devia patir prou quan em vas deixar per haver-te dit gilipolles però no me’n recordo. Recordo que estava content que si m’havies de deixar fos perquè em cagava en la truja de ta mare de qui havies heretat la fortor de bèstia febrosa entre les cuixes i no sé pas quantes animalades més que et vaig engegar, i que unes setmanes abans el teu cos nu va ser la primera desgràcia que em va trencar el son a la vida. No solament no he refet el son sinó que me l’han trinxat encara més altres cossos.
No he tingut al llit ningú de més lleig que tu. He tingut tanta bellesa que quan estava amb tu no em creia merèixer de cap de les maneres. Escolta’m, m’han arribat a fer bo! Per això vaig fer veure que no et veia aquella vegada que ens vas veure tan junts al metro. Perquè pensava que ja no era com tu.
Si ja no fos com tu ara estaria així?
La vida fa tombs, roda el món, he tornat al Born i ara ja tinc prou pena perquè la propera vegada que et trobi tombant la cantonada no em sabré estar de saltar-te al damunt. I no saps quina por em fa que tu ja no siguis com jo.
[@more@]
